Category: T. Comunicació Audiovisual


Sota Cero

Si és un dia assolellat i de xafogor i a més ets passejant per la platja, potser et convindria canviar d’aires i refrescar-te una miqueta a l’IceBarcelona, el bar de gel de la ciutat.

L’IceBarcelona s’ha d’entendre com una experiència única de poder gaudir del fred i la calor al mateix temps. Es tracta d’un local amb doble terrassa: la una dóna a la platja i l’altra a una cambra de gel.

Dins la cambra refrigeraria tot està completament glaçat i, evidentment, és de gel: les parets, les escultures, els mobles… fins i tot els gots en què se serveixen les begudes.

Per entrar-hi et proporcionen un abric, uns guants i un gorro per a què no passis fred, més que res, perquè et trobes a -10ºC. Aguantar-hi quinze minuts ja té mèrit.

Els cambrers, però, han d’anar més abrigats i per això acostumen a portar els descansos d’esquiar. Tots ens preguntem com poden suportar el fred, “al final un s’hi acostuma” ens deien. També ens n’hem trobat  que “a  l’estiu prefereixen estar fresquets que no pas a fora amb tota la calor”.

Tant dins com fora, l’IceBarcelona ens ofereix una àmplia carta de begudes alcohòliques i, sobretot, còctels.

En general les trobem fetes de vodka i sense refresc, només sucs i licors de fruites. Sembla estrany però el fet és que el carbonat (gas) dels refrescos amb la fredor augmenta la pressió i acaba trencant els gots.

“El que es consumeix s’ha d’adaptar al tipus de bar” ens diu Enrique, el cap de màrqueting.

Una de les especialitats és un còctel de vodka, licor de meló i suc de llimona.

També hi juga un paper molt important l’art. El local es va remodelant i cada sis mesos podem veure com canvien les escultures, els mobles i la distribució del local. La idea és que una mateixa persona pugui repetir aquesta experiència i tornar-se a quedar meravellat.

La temàtica que predomina és la ciutat, ens trobem davant d’una impressionant Sagrada Família i de diversos dracs com els del Parc Güell. Alhora, també hi podem trobar el món de l’Antàrtida i per això està ple de pingüins i óssos polars també fets de gel.

Els artistes d’aquestes escultures són holandesos. I són capaços de fer una escultura de gel amb cinc minuts. Són uns veritables artistes capaços de sorprendre cada vegada que es posen a crear. És tot un espectacle veure com ho fan. I és més, un cop a l’any venen a Barcelona i ens regalen una escultura tallada en directe.

La idea de l’IceBarcelona va sorgir d’un grup d’Holandesos que ja eren socis del bar de gel d’Amsterdam. Aquesta vegada volien anar més enllà i per això van buscar de crear un nou concepte: el contrast entre la calor i el fred. Aquest és el motiu pel qual trobem l’IceBarcelna ubicat a la platja per tal d’aconseguir el contrast entre calor i fred.

És un bon local per anar-hi en grup i provar de desafiar-se: “A veure qui suporta més el fred!”.

Més informació: web official facebook

***

Mitjà de Comunicació: versió web d’alguna revista com podria ser el TimeOut Barcelona.

***

IceBarcelona

Si algun dia ens trobem passejant i decidim entrar a l’IceBarcelona ens trobarem amb una cokteleria construïda completament de gel. És un nou concepte de bar musical ja que es tracta del primer bar de gel que hi ha davant la platja.

Documentació:

Web oficial

Blog oficial

Facebook

Ubicaciósí, sí existeix

Origens

Webs i blogs que en parlen: EBarceloningViajar sin brújulamininubeEl blog de Son

Opinions: Salir.com

Teléfons:

93 224 16 25 – Local

695 791 142 – Encarregat

645 851 691 – Departament de màrqueting


Red Bandage

Títol: El Mentalista

Gènere: Drama – Policíac

Autor: Bruno Heller

Direcció:

Chris Long

David Nutter

Càsting:

Simon Baker – Patrick Jane

Robin Tunney – Teresa Lisbon

Tim Kang – Kendall Cho

Owain Yeoman – Wayne Rigsby

Amanda Righetti – Grace Van Pelt

País: Estats Units

Cadena: CBS

Durada: 40 min aprox.

Sinopsi:

Patrick Jane és el mentalista, un psíquic ben conegut en televisió, qui després d’haver estat exposat com un frau, utilitza les seves habilitats  per a ajudar al Centre d’Investigacions de Califòrnia (CBI) per a resoldre crims.

Com mentalista, Jane utilitza les seves ben desenvolupades habilitats com l’observació, la deducció i la manipulació per a ajudar a la Unitat de Crims Seriosos amb la doble intenció d’arribar John el Rojo, un assassí molt buscat, que entre altres coses va matar a la seva muller i a la seva filla.

És un tipus molt carismàtic, i una mica estrany. Els seus mètodes controvertits amb freqüència traspassen el protocol policial, però en definitiva proven que tenia raó.

La líder de l’equip és Teresa Lisbon, per a la qual treballa Jane, reconeix a contracor els seus talents, però està determinada a resoldre els crims amb o sense ell. A mesura que avança la sèrie Lisbon es va adonant que en Patrick és una part essencial de la unitat del CBI.

Capítol: 03 x 02

Placa roja (Red bandage)

El CBI rep un anònim alertant sobre un cadàver en un carreró. Quan arriben a l’escena, Lisbon identifica a la víctima com un pederasta al que va detenir anys enrere. La investigació avança cap a un camí inesperat al descobrir que l’única empremta trobada com a prova i rastre de l’assassí és de la pròpia Lisbon. L’equip es bolca en la defensa de la seva cap mentre Bosco posa traves a la seva investigació.

Estructura:

El capítol comença amb Lisbon i la seva cita obligada al psicòleg. Mentre, l’equip de Lisbon ha rebut una trucada anònima alertant d’un assassinat amb la qual cosa es dirigeixen a l’escena del crim. A primer cop d’ull no hi ha cadàver però Jane aconsegueix trobar-lo gràcies a la seva capacitat d’observació i el rastre de les formigues. Trobem en aquest moment el detonant del capítol ja que a partir d’ara el capítol se centrarà en descobrir qui ha matat a aquest home, l’acció principal del capítol es posa en marxa.

El primer punt de gir el trobem quan arriben els resultats de l’anàlisi de l’empremta que hi havia a l’arma homicida. Doncs, segons el laboratori, la única prova incriminatòria acusa directament a Teresa Lisbon. A partir d’aquest moment la tensió dramàtica creix i tot girarà entorn a Lisbon. Ella adopta un to de despreocupació envers als seus companys però per dins se sent confusa i no es vol deixar ajudar per ningú.

D’altra banda trobem els seus companys que estan fent el possible per demostrar la seva innocència.

El segon punt de gir sorgeix quan el polígraf confirma que Lisbon ha mentit quan ha dit que no havia matat a aquell home. Com a conseqüències li retiren immediatament la placa i deixa de treballar en el cas que estava portant. A partir d’aquest moment, Lisbon s’ensorra i, tot i que li costa, acaba confiant en Jane.

Finalment ella es torna boja. És el moment més dramàtic del capítol, el clímax. Amb aquesta reacció es propicia el desenllaç de l’episodi, ja que ha estat una trampa per enganxar al culpable que no ha estat altre que el seu psicòleg.

Trama principal:

La trama principal, com en tota sèrie policíaca, gira entorn de resoldre qui ha comès el crim. En aquest cas, el capítol té dues vessants: la primera és descobrir qui ha estat l’assassí, i la segona (molt lligada a la primera) és demostrar la innocència de Lisbon.

El que fa interessant aquest capítol és el fet que totes les proves apunten a l’agent Lisbon.

Trames secundàries:

Relació entre Lisbon i Jane que es reforça: per primera vegada Lisbon confiarà en Jane per a resoldre el cas i per a què ell l’ajudi a demostrar la seva innocència.

Relació entre l’equip de Lisbon i Bosco: es reafirma el mal rotllo que hi ha entre l’equip de Lisbon i Sam Bosco.

El passat de Bosco i Lisbon: és en aquest capítol on descobrim el punt d’unió entre Bosco i Lisbon. Temps endarrere havien treballat junts com equip i els dos junts van aconseguir tancar a la presó a William McTir (l’assassinat del capítol). A més, en el capítol, se’ns deixa entreveure que Bosco està (mig)enamorat de Lisbon.

Trauma personal de Lisbon: se’ns obre el camí a la trama sobre la vida privada de Lisbon de la qual encara no se n’ha parlat. A partir d’ara sabem que hi ha alguna cosa de la seva infància que l’atormenta i que per això té aquest caràcter fort i és tan reservada.

* Red John: tot i que en el capítol ni tan sols se’n menciona és important tenir present la trama de Red John ja que és la trama principal de la sèrie. I a pesar de no mencionar-se ni una sola vegada, hem de tenir en compte que Jane està influenciat per aquest tema. Per això la seva relació amb Bosco és la quina és (no se suporten).

Personatges:

Patrick Jane (el suposat mentalista): persona carismàtica que sap com guanyar-se la confiança de la gent. És el protagonista de la sèrie i és en el capítol pilot on se’ns mostra la seva personalitat, els seus dots, el seu recent trauma i la seva motivació i objectiu.

Dots – capacitat d’observació, deducció, convèncer i manipular a la gent

Trauma recent – Red John ha matat a la seva muller i la seva filla, per haver-se atrevit a parlar d’ell en públic. A partir d’aquest moment li tindrà un cert respecte.

Motivació/Objectiu – venjar-se de Red John. Per aquest motiu ha decidit treballar amb la policia.

Treballa com assessor en la unitat de delictes seriosos del CBI, i tot i que en un principi no és considerat com una persona imprescindible, en aquest capítol ja s’ha fet un lloc en l’equip de Lisbon.

Teresa Lisbon: és la líder de l’equip. Intenta sempre fer les coses com s’han de fer, seguint el protocol i per aquest motiu sempre acaba discutint amb en Jane per les seves maneres poc ortodoxes a l’hora de resoldre un crim.

A nivell personal sabem poca cosa ja que és molt reservada quan es tracta de la seva vida privada. En aquest capítol percebim que té un trauma infantil i que segurament estarà relacionat amb l’alcoholisme del seu pare.

Kendall Cho: una persona seriosa que mai riu i per l’expressió de la seva cara fa por. Podríem dir que és el poli malo en els interrogatoris.

Sabem que de petit pertenyia a una banda de delinqüents.

Wayne Rigsby: el descriuríem com el bon jan de l’equip i el més innocent de tots.

Com a curiositat es comenta que Rigsby podria ser en realitat Red John ja que en un capítol no es va creuar cap vegada amb una dóna cega que podria identificar a Red John i perquè en un altre episodi quan es va sotmetre a l’hipnosi expressava el seu afany de matar.

Grace Van Pelt: és la novençana de l’equip i per això gairebé sempre li toca fer treball d’oficina i hores extres. Sap molt bé fer ús de la informàtica així com rastrejar telèfons mòbils, pàgines web, dades bancàries…

Porta una relació en secret amb en Wayne Rigsby. L’única que no ho sap és Lisbon, però la resta s’ho imaginen.

Virgil Minelli: és el cap del departament i el que mana per sobre de Lisbon.

Sam Bosco: actualment porta el cas de Red John, cosa que molesta a Jane. En el capítol es fa càrrec del cas de McTir quan relleven a Lisbon i el seu equip.

William McTir: És la víctima del capítol. Es veu que havia cumplert condemna per pederastia. I els responsables d’haver-lo tancat a la presó vàren ser Lisbon i Bosco, temps enrere.

Dr. Cartner: Psicòleg al qual Lisbon és obligada a anar-hi. També és l’assassí del McTir. Era un complot entre ell i Howard per rellevar a Lisbon per a què Howard (un implicat d’un altre crim que portava Lisbon) no testifiqués. També l’hem vist en els primers capítols de la segona temporada.

Red John: ni apareix ni se’l menciona en el capítol però és important en la trama principal de la sèrie perquè és l’assassí que Jane està buscant ja que és el responsable de l’assassinat de la muller i filla de Jane. Sempre signa els seus crims amb una cara somrient feta de sang.

Evolució:

Lisbon:

Lisbon és el personatge que més evoluciona en el capítol, de fet, és un capítol on ella és la protagonista de la trama. No pateix una gran evolució, però sí que adopta un petit canvi d’actitud. Per primera vegada en tota la sèrie se’n refia de Patrick i deixa que l’hipnotitzi. Per fi acaba confiant en ell, i el més important, abans que en el seu col·lega i mentor Sam Bosco.

Sembla un detall molt petit però té molta importància sobretot si ens fixem en els primers capítols de la sèrie i en com ha anat canviant la situació. Al principi, Lisbon no considerava a Patrick Jane com membre del seu equip. A mesura que ha anat avançant la sèrie, Lisbon ha canviat en aquest aspecte fins al punt de considerar-lo imprescindible.

Equip de Lisbon:

Hem vist com Cho, Rigsby i Van Pelt treballaven sense parar per salvar a Lisbon, la qual consideren amiga seva per damunt de la seva cap. Fins i tot Cho s’ha saltat les normes, cosa que fa poc sovint i Rigsby s’ha enfrontat a Bosco cosa que no pega amb el caràcter de bon jan que té.

Bosco:

El paper de Bosco fins aleshores ha estat irrellevant. Sabem poques coses d’ell i en aquest capítol torna ha aparèixer com un personatge més al qual li tenim tírria. Ens l’estan presentat perquè més endavant tindrà una certa importància en la sèrie.

En aquest capítol se’ns explica per primera vegada la connexió entre Bosco i Lisbon.

Tractament audiovisual:

El capítol presenta una correcta realització sense saltar-se l’eix i amb un ritme pausat però adequat per a ser una sèrie policiaca/d’acció. Es basa sobretot en plans curts durant les converses, plans detalls en objectes, tics nerviosos de la gents o coses que seran imporants per a resoldre el cas (tot i que ho mostren d’una forma molt subtil) i plans generals per situar l’acció (sovint quan es mostra el lloc de l’assassinat o d’on s’ha trobat el cadàver). Les seqüències les acostumen a obrir amb plans curts i seguidament plans generals (o més oberts) per tal de situar a l’espectador.

Sobretot fan ús del pla i contrapla i en diverses ocasions del picat i el contrapicat.

Pel que fan els moviments de càmera, aquests són poc notoris. Els més emprats són els moviments descriptius quan només els usen per seguir als personatges perquè es desplacen. I en menor mesura, fan moviments expressius com per exemple al final del capítol quan estan cara a cara el Dr. Cartner i Lisbon ja que la càmera no està estàtica i es mou per donar més dramatisme a l’escena. És un moment de tensió i apunta a què Lisbon se suïcidarà.

Important el fet que ses busca explicar part de la història a través de gesticulacions i mirades. Per tal que l’espectador s’adoni del que percep Jane.

I per últim, en aquest capítol hem vist diferentes maneres de presentar un flashback. En una ocasió han emprat el blanc i negre, i en una altra han intentat donar l’efecte de confusió a través d’imatges amb molt soroll i reflexes lluminosos.

Música:

Podríem considerar la música de la sèrie com una autèntica banda sonora, doncs no fa ús de música d’arxiu hiperconeguda com ho fan en sèries comercials tipus Glee i Gossip Girl. A més l’ús que fa de la música és per ajudar a l’espectador a endinsar-se en el capítol, així com crear tensió en determinades escenes.

Blake Neely és el compositor de la banda sonora de la sèrie. Abans ja havia composat per a “Everwood” i “Cinco hermanos”.

Música “El Mentalista”

Tot i que en menor importància, en el capítol apareix una referència a les Spice Girls. Un grup que molts tenim presents i que ha marcat en la història del pop.

Referències:

Qualsevol sèrie de detectius podria ser una font d’inspiració per a un capítol de “El Mentalista”. Al cap i a la fi, resoldre un cas a través de l’observació i deduccions és el que es fa a “El Mentalista” i a qualsevol sèrie detectivesca. Però Patrick Jane no és un detectiu tot i que actua com ells: és molt observador, analitza les reaccions de la gent i estudia els seus comportaments.

Pel que fa el personatge de Jane, de totes les sèries sobre detectius, a qui més em recorda és a Monk pel seu comportament extravagant i per les seves manies i fòbies (tot i que Monk ho porta a l’extrem).

I seguint en la línia de sèries detectivesques, també li trobo una certa referència a la sèrie de Sherlock Holmes pel fet que Holmes té un enemic principal. El Dr. Moriarty per a Sherlock Holmes i Red John per a Patrick Jane. Acabarà potser Red John amb Patrik Jane?

L’episodi dins la història:

Placa roja no és un episodi rellevant per a la història en sí. El que passa és que a través de les subtrames es reforcen més les relacions entre uns i uns altres. El més important és que Lisbon per primera vegada confia en Jane per a què l’hipnotitzi.

Torna a aparèixer Sam Bosco, que en aquesta temporada tindrà un paper més important. Malgrat aquest fet, encara no ens acaba de caure bé i el veiem com un obstacle per a l’equip de Lisbon i per a Jane (en la seva missió de trobar a Red John).

També cal dir que és un capítol on no es parla de Red John,-que és la trama principal de la sèrie- i per tant a nivell global de la sèrie no té gaire importància el capítol.

“El Mentalista”

Placa Roja – capítol 3, 2a Temporada.

Novament s’ha comès un crim i la única prova incriminatòria que hi ha acusa a l’agent Lisbon.

* Download

  • Cançó: Cerca de Shibuya
  • Disc: “El sonido efervescente de La Casa Azul”
  • Estil: Pop / Indie

  • Lletra:

Es realmente inexplicable,… otro día inacabable
desamor insoportable…. ¿cómo voy a seguir sin ti?
me da miedo quedarme aquí…., viendo cómo te vas de mi….
bien,…. vete y apaga la luz.

Tengo una invitación para viajar a un nuevo mundo
será la solución para enterrarte en un segundo
cerca de shibuya olvidaré tu amor y encontraré un nuevo océano
un huracán de sensaciones pop, algo nuevo, diferente y muy moderno

Espero veros allí…..

Es realmente imprevisible, nuestro mundo es increíble
nos volvemos invisibles si queremos huir de ti
es realmente alucinante, mi victoria es aplastante
ahora soy interesante y me acuerdo de ti

Caprichosa y patética, niña pija frenética
no entendiste mi estética, …… pero me enseñaste a vivir…

Tengo una invitación para viajar a un nuevo mundo
será la solución para enterrarte en un segundo
cerca de shibuya olvidaré tu amor y encontraré un nuevo océano
un huracán de sensaciones pop, algo nuevo, diferente y muy moderno

Espero veros allí…..

Tengo una invitación para viajar a un nuevo mundo
me inundaré en sonido eurovisión, recordaré a torrebruno

Cerca de shibuya (sensaciones pop)
cerca de shibuya (sensaciones pop)

Espero veros allí…..

Videoclip

  • Sinopsi:

Els Androides es troben en un món molt pop i ple de colors. Aquests ens van descobrint el nou món a través de balls i coreografies.  Al principi només veiem en David que va ballant per la Selva fins que arriba a la platja i on es troba amb la resta.

La història s’alterna amb imatges  de Guille Milkyway que canta la cançó en diferents indrets.

Al final es descobreix que en Guille també es troba en aquest món juntament amb els Androides.

Note: Els Androides són els cinc joves que donen cara al grup de La Casa Azul, tot i que només composa i interpreta el Guille Milkyway. Són en: David, Sergio, Óscar, Clara i Viginia.

  • Localitzacions:

Androides:

Algun indret exòtic ple de vida i color com pot ser un bosc i una platja tropical.

L’ús del croma per simular que estan dins de l’oceà…

Guille Milkyway:

Assegut en el seu propi estudi juntament amb els instruments.

De peu en una habitació on canta davant d’un micro  i/o toca la guitarra.

  • Realització:

En la part dels androides primaria veure aquest nou món del que es parla a la cançó.  Els plans seria una combinació entre generals per situar, pla conjunt per veure a tots els Androides ballant, i desprès plans curts i detall dels diferents membres ballant o desplaçant-se.

Aquesta part hauria de ser molt lluminosa intentant que els colors destaquin.

I en la del Guille predominarien els primers plans d’ell o plans conjunt si està amb algún instrument. En termes d’il·luminació n’hi hauria poca i buscaríem el contrast. En aquest cas, els plans serien més llargs.

Per al final, en Guille està cantant amb un micro de peu i al seu darrere una tela negra (no se sap on està).  De sobte apareixen els Androides que tiren la tela negra i es veu que en realitat en Guille es troba en aquest nou món.

  • Story:

Rain

Podríem dir que no sóc gaire aficionada a mirar videoclips, però si n’haguès de destacar un, aquest seria “Rain”

“Rain” de Mika m’agrada perquè no deixa de ser Mika en tot moment. La seva excentricitat a l’hora d’explicar una història i el món de fantasia que ens mostra. A diferència dels altres videoclips de l’artista, aquest no mostra un món de conte i felicitat ple de colors.  Clar que el què ens explica no és gens alegre:

More than this
Whatever it is
Baby, I hate days like this
Caught in a trap
I can’t look back
Baby I hate days like this

When it rain rain rain rains
It rain rain rain rains
When it rain rain rain rains
It rain rain rain rains…
More than this
Baby I hate days like

Tot i així la cançó no deixa de ser moguda i amb la vitalitat que caracteritza les caçons de Mika.

M’agrada la posada en escena dels éssers estranys del bosc amb tot de llums i colors.

A nivell tècnic m’agrada el treball de realització que s’ha fet. Molt treballada i amb una gran diversitat de plans i moviments de càmera. És curiós veure com la duració de cada pla va d’acord amb la cançó., al principi  els plans  duren més i a mesura que la cançó va agafant ritme hi ha un major nombre de plans i més curts.

I sobretot destacaria el treball fotogràfic que se li ha donat: el contrast entre llum i foscor, però també la incorporació d’objectes i llums de colors, que respecten l’estil de Mika.

Goku, ara a l’altre món, ha estat entrenat per en Kaito. Finalitzat l’entrenament és hora de tornar a la Terra. El problema és que s’ha desviat del camí i ara no sap com arribar-hi, així que en Goku està perdut. Sense saber per on va arriba a un poblet anomenat “ciutat de Halloween”. Allà es topa amb un ésser cadavèric compost únicament per óssos, en  Jack Skellington.

– Goku: Perdona, el camí a la Terra? És que m’he perdut.

– JS: La Terra? No sé, això és la ciutat de Haloween!

– Goku: Sí, la Terra, el món dels vius! On tú estaves abans… emmm… abans de morir.

– JS: No sé de què m’estàs parlant.

– Goku: Bé, no volia molestar. Seguiré buscant. Gràcies de totes maneres.

– JS: Encara que… no. No és bona idea.

– Goku: No, sí, sí, digues. Encara que què?

– JS: Res és igual, és que estic molt enfeinat, he de preparar la gran festa de Halloween!

– Goku: Però saps on és la Terra?

– JS: Jo no, però sé d’algú que potser sí que ho sap.

– Goku: I on és, on és aquest algú?

– JS: És diu Santa Clavos i viu a la ciutat de Nadal.

– Goku: La ciutat de Nadal? I com s’hi arriba fins allí?

– JS: Bufff… és una mica complicat. Al nort d’aquesta ciutat et trobaràs un cementiri i passat aquest hi ha un bosc, si fas cap a l’est et trobaràs tres arbres. En el del mig hi ha una porta  que et porta a la ciutat de Nadal. Quan entris arribaràs a una ciutat tota nevada i plena de llums de color. Allà et trobaràs una pila de xavals que canten. Pots preguntar-lis per Santa Clavos, segur que sabran on és.

– Goku: Moltes gràcies. Me’n vaig ràpid que no tinc temps per perdre.

– JS: Nano, ves en compte perquè és perillòs. Allà al bosc viu Oogie Boogie.

Mentre Goku marxa volant arriben Lock, Shok i Barrel (els secuassos d’Oogie Boogie) tot alterats.

– Nens: Jack, Jack! Oogie Boogie ha segrestat a Santa Clavos!!!!

En Jack es posa a còrrer darrere de Goku tot cridant-lo.

– JS: Oh no! Nano, nano!!! No marxis tant ràpid!

– Goku: M’ho dius a mi?

– JS: Sí (esbufegant). El temible Oogie Boggie ha segrestat a Santa Clavos!

– Goku: I ara que faig? On viu aquest Oogie Boogie?

– JS: Com? No estaràs pensant en enfrontar-te a Oogie Boggie? No saps el que dius! És fantasmós i temible, no t’imagines la gran quantitat de coses terribles que ha fet.

– Goku: I perquè no? Jo no tinc por de ningú! A més, si Santa Clavos és l’únic que em pot ajudar, alguna cosa hauré de fer.

– JS: Ben dit. Espera un moment.

– JS: Zerooooo!

Jack Skellington crida al seu gos i aquest apareix.

– JS: Aquest és Zero, ell t’acompanyarà fins a la casa d’Oogie Boogie i desprès marxarà. Jo mateix t’hi acompanyaria però és que he d’acabar de preparar la festa. Tothom confia en mi. Sobretot cuidame’l bé.

– Goku: Moltes gràcies! Som-hi Zero.

En Goku marxa amb Zero cap a casa d’Oogie Boogie per salvar a Santa Clavos.


Goku

Nom: Goku o Son Goku (prové de la mitologia xinesa i es fa referència al Déu Mico)

Nom original: Kakarotto

Raça: Sayiajin

Planeta: Planeta Vegenta (destruït per Freezer)

Naixement: any 737

Defunció: Ha mort 3 vegades i n’ha ressucitat 2 gràcies a les boles de drac. La seva darrera aparició fou quan per un error, en Pilaf va demanar al Drac Sheron que el convertís en un infant.

Professió: En Goku es dedica a lluitar per salvar el món.

Atacs més coneguts:

 – Kame Hame Ha

 – Genkidama (Atac de Força Universal)

 – Capacitat per convertir-se en SuperSayan

 – Capacitat per fusionar-se amb altres.

Motivacions:

 – Ajudar a la Bulma a trobar les boles de drac a condició de què ell es pugui quedar la bola del seu avi.

 – Resusitar als seus amics que han mort en diferentes batalles.

 – El bé de la Terra. Això li va ensenyar el seu avi quan ell era petit. En Goku va arribar a la Terra per conquistar-la però es va donar un cop al cap i això va fer que s’oblidés de la seva missió.

Relacions:

Família:

 – Bardock: Pare de Son Goku.

 – Son Gohan: pare adoptiu, li diu avi i el representa amb la bola de drac número 4.

 – Chichi: Muller.

 – Fills: Son Gohan (en honor al seu pare adoptiu) i Son Gotten.

 – Pan: néta i filla del Son Gohan.

Amics: 

 – Bulma, Crilín, Follet Tortuga, Lunch, Yamsha, Tenshin-han

 – Trunks

 – Karín (gat de la torre), Kaito (Deu que está al cel i entrena al Goku), KaioShin i Kibito.

 – Satán i Videl.

 – Sheron (drac de les boles de drac)

Enemics:

 – de Bola de Drac: Pilaf, Exèrcit de la Cinta vermella, Tao Pai-Pai, Satanás cor petit (desprès es torna bo i es fa amic de la colla d’en Goku).

 – Guerrers Z: Raditz (germà), Nappa i Vegeta (màxim rival durant tota la sèrie)

 – Celula i Androides: A-16, A-17 i A-18

 – Freezer

 – Bavidí i Monstre Boo

 – de Bola de Drac GT: Baby, Super número 17 i els Super dracs (Sherons)

Transport: Núvol Kinton – Canvi de lloc instantani – Volant per sí mateix.

Aparicions:

Tota la saga de Dragon Ball (Bola de Drac, Bola de Drac Z i Bola de Drac GT).

Protagonista de la gran majoria de les pel·lícules de Bola de Drac.

Videojocs de Dragon Ball.

Confusió!

0 1 1 1

Explicava el senyor Gorg, l’amo de la casa on servia, que el seu besavi havia amagat un gran tresor en aquella mansió. Es per això que tots els familiars l’han estat buscant però cap n’ha tret res de   bo.   Així que s’ha quedat en una simple història que va passant de generació en generació.

Porto des de que era una mossa amb la família i tot i que m’ha picat la curiositat per saber si existeix aquest tresor, mai m’he posat a buscar-lo. Així que jo em dedicava a netejar la casa fins que un dia, accidentalment, se’m va caure un quadre del difunt senyor Gorg, que en pau descansi. Ràpidament el vaig recollir però al fixar-m’hi més detalladament vaig veure que al dors del quadre hi havia una sèrie de números escrits: 0111.

No entenia res. Aquell nombres no tenien lògica alguna. Vaig recordar-me que el senyor Gorg era un amant dels números i dels jocs d’enginy. Així que vaig buscar en un llibre de matemàtiques i  allí estava la resposta: nombres del codi binari, la solució del qual era 14. I efectivament, el tresor era al panteó familiar, a la tomba número 14.

Inspirat en el codi binari.