Category: Nous Formats Digitals


The end is the start.

Després de retrasar-me tot el que he pogut i apurar fins a l’últim moment, hem de dir adéu.

Hem arribat a la fi de l’assignatura de Nous Formats Digitals. Gran pena la que sento perquè ha estat un trimestre en què he gaudït com no ho podria haver fet amb cap altra assignatura. Hem canviat les classes convencionals per l’ordinador, les conferències i l’autoaprenentatge. El bloc ha estat l’element més important de l’assignatura i el que ens ha permés mantenir un contacte constant amb els alumnes, el professor i amb la resta dels blocaires de la comunitat. Genial la idea.

Valoro molt positivament l’assignatura en tots els seus aspectes. Jo sempre he pensat que Internet ens ofereix moltes possibilitats de les quals la gran majoria desconeixem. Nous formats Digitals ens a permés endinsar-nos una mica més a Internet, especialment a la web 2.0 i les seves aplicacions, terreny totalment desconegut per mi. Així que hem après un munt de coses sobre blocs, RSS, videoblocs, podcasts… i el més important, ens hem creat una opinió al respecte.

Ara, molts de nosaltres som consumidors de videoblocs i podcasts i a més som lectors d’algun bloc, i tot això no hauria estat així si no haguès estat per l’assignatura. Ens ha obert les portes a un nou món! Sí, sí, que Internet ja sabíem el que era però ningú sabia res dels temes que hem tractat a classe, ningú havia fet un podcast, ningú sabia que era la web 2.0, així que més o menys podem tractar-lo de “nou món”. És ara quan som conscients del poder que té Internet i de la capacitat comunicativa que té. És més, en els treballs de publicitat (també els d’anglès) molts vam ser partidaris d’emplear Internet com el mitjà de la nostra campanya publicitària, però el fet és que no vam pensar en ell en formats com els banners o els popouts sinó que feiem referència a blocs i podcasts. Creieu que això ho hauríem pensat si no haguèssim cursat aquest LC? Jo crec que no, crec que seguiríem veient Internet com ho feiem abans.

Referent al temps no era precisament un factor a favor nostre ja que fer quatre actualitzacions requerien la seva dedicació però entenc que hi hagin uns mínims. A mi personalment m’ha semblat bé, jo es que tinc massa temps 🙂 xDD. La veritat que això dels blocs, de twitter també, és un vici. Me’n recordo estar-me fins a les mil actualitzant i estant la cosa tan interessant que no podia anar al llit, ho havia d’acabar, no tenia son. jajajjaja. I això de comentar… això si que és un vici! Llegir quelcom interesant o que no estiguèssis d’acord i comentar, era imposible no fer-ho.

Aps, se m’oblidava, els convidats increïbles, genial l’aportació que cadascun feia. I també el sentit que fòssin ells, gent que tu (Toni) havies conegut a través de la xarxa, a través del teu bloc, podcasts i/o Twitter. Això també és una gran lliçó i és impressionant la quantitat de bones amistats que un pot fer gràcies als nous formats.

M’haguès agradat haver tingut més temps perquè així podríem haver parlat de molts altres temes.

En una paraula: GENIAL.

 

Toni, moltes felicitats per la feina que has fet amb nosaltres i per obrir-nos els ulls de les possibilitats que Internet ens ofereix. Thanks!

 

Jo ara no sabria que fer sense els RSS, ni els podcasts, ni els videoblogs, ni el 3alacarta… A més, he descobert que m’encanten els blocs i comentar-los i per això us dic que “el final és el principi” perquè s’acaba el bloc per l’assignatura però comença el meu bloc. Seguiré actualitzant i comentant. 😉

 

Bona Setmana Santa i sort en esls exàmens! 

Ens veiem a classe i pels blocs!

 

Eli ^^

Acaba la setmana i amb ella l’assignatura de nous formats digitals. És una pena, sí, però aquesta no és l’última entrada de l’assignatura. Encara tinc fins diumenge, intento retrassar el moment perquè no sé com despedir-me, com dir un adéu a una de les millors assignatures de tota la meva vida.

La veritat és que em sap molt greu perquè encara que segueixi mantenint el bloc no serà el mateix. Jo seguiré connectada a la xarxa però no em passaré hores i hores pensant què escric, com ho faig, què linko… Al menys dormiré una mica més… 😉  xDD.

Bé, però tot això ja ho faré en la propera entrada que encara em queda un dia per seguir pensant que això encara no acaba.

Avui volia recomanar a tots els lectors del bloc, que si tenen 15 minuts -i sinó també- que els aprofitin per veure el vídeo d’Steve Jobs en el seu discurs a la graduació d’Stantford (2005). Són quinze bons minuts on podem aprendre coses que ens serviran per a la vida, on podem trobar un sentit a allò que fem, on podem encoratgar-nos per seguir el nostre camí…

. 

Així és com en Toni ens va despedir de l’assignatura, amb aquest discurs tan emotiu que val molt la pena. Gràcies Toni per aquest regal.

.

“Stay hungry, stay foolish” Segueix afamat, segueix esbojarrat.

El fenòmen del microblogging cada vegada s’extén més amb pàgines com Jaiku, Pownze o Twitter. L’impacte està sent bastant fort en el món, fins i tot es diu que el 2008 serà l’any de Twitter.

Twitter és una xarxa social, una nova manera de crear comunitat. “What are you doing?” és el seu lema i és que amb Twitter els usuaris poden explicar als altres que estan fent a través d’un missatge de text de menys de 140 caràcters. Sorgeix un nou tipus de comunicació, una comunicació instantània al estil SMS però en la web i on poden accedir-hi moltes persones.

També hem de tenir en compte l’impacte mediàtic que el microblogging està generant, doncs, amb Twitter sorgeixen ramificacions peridodístiques i mediàtiques. Per exemple, la BBC, The Times, la CNNel País són usuaris de Twitter. És una nova manera de estar en contacte amb els usuaris, d’aproximar-s’hi.

Ja per últim i per enllaçar-ho amb l’altre tema de la setmana, la televisió pel mòbil, ara amb Twitter tornem a tenir en compte el móbil ja que Twitter crea un vincle entre les xarxes socials i la telefonia mòbil. Això vol dir que nosaltres podem enviar i rebre aquests missatges de text a travès del mòbil (si així ho desitgem). Aquí podem començar a veure el futur que li depara al mòbil, un futur ple d’utilitats i on no podrem sortir de casa sense el mòbil.

 

Enllaços interesants: 

Twitter y el boom del microbloggin.

Sobre Twitter. (by Toni)

Twitter segons Enrique Dans

Microblogging hacia un futuro móvil e inalámbrico.

 

Eli ^^

Avui m’ho estic passant molt bé: seguint el tema dels videojocs (passió que romania dormida en mi per la quantitat de feina que aquestes darreres setmanes hem tingut) m’he posat a jugar al Guitar Hero a practicar el nivell difícil -ja quasi li he pillar el truc-. Però desprès d’una horeta jugant… ja cansava així que he apagat la PS2 i apa, a fer altres coses. Com que no sabia que fer he dit: “Vaig a veure que és això de Twitter” -xarxa social totalment desconeguda per mi-. Així que m’hi he registrat, aquí el meu link: http://twitter.com/eli_sangra, i he començat a xafardejar per allí.

Al principi anava una mica perduda perquè ni sabia que era ni que feia ni res de res (i a més tot en anglès, això no ajuda. xDD). Però bé, ara ja he entès què és. Resulta que hi ha un vídeo molt maco (in english) que corre per la xarxa on t’explica que Twitter serveix per a què la gent sàpiga que fas. Sí, sí, una mica absurd. Això és el que segueixo pensant jo tot i que li veig utilitat però no m’acaba de convèncer 100% (haurem d’esperar a la classe de demà -o millor dit d’avui-).

Després també he descobert que una utilitat pot ser que els teus amics en comptes de trucar-te per saber què fas, ho consulten a Twitter (així no gasten saldo. xDD). Sí que sembla útil però és que jo no tinc amics amb Twitter, snifff! snifff! Així que ja us n’esteu fent, que us vull tenir controlats… jejej.

Uix, he escoltat la paraula “control”. La meva reflexió va per aquí, si estem constantment explicant el que fem i deixem de fer, no és un perill més gran que Google? Google té una potent base de dades i ens coneix molt bé: sap què busquem, què ens interesa… però ambTwitter ens poden conèixer més a fons perquè directament els hi estem explicant la nostra vida (bé és el que passa amb les xarxes socials). No creieu que és un perill? Penseu en això.

 

Espero que no us hagi avorrit gaire amb la meva vida, però ja que parlem de xarxes socials… no em feu gaire cas que no sé ben bé el que dic. Per una part estic cansada (són les 4:13 a.m.) i d’altra banda, hiperactiva (m’he pres un Red Bull) xDD. En fi, una actualització molt light i molt personal més que res perquè demà a classe parlarem sobre Twitter i m’informaré més bé del què és, la seva utilitat, com funciona (aquest és un punt del qual ens n’hem d’assabentar per què vaig més perduda… xDD. Encara que ja li començo a agafar el truc. jejej).

En fi, crec que ara sí que aniré a dormir que demà m’espera un dia… (Uni, little job, futbol i no sé si podré fer un Guitar) jajaja. És un no-parar.

 

Eli ^^

Mobi… què?

Mobisodes

I això què és?

Els Mobisodes són els episodis per als mòbils (la pròpia paraula ho diu, tot i que sembla increïble). Aquests tenen uns continguts propis, ja que no podem endollar als mòbils els mateixos programes que a la televisió. Cal que creem nous continguts especificament per aqueta nova plataforma.

Així que sorgeixen noves teoríes i estudis (encara no són convencionals perquè ningú s’ha posat d’acord per construir unes normes que detallin les característiques dels mobisodes) que diuen que per la mesura de la pantalla els plans empleats en els mobisodes han de ser plans detall, res de plans generals ja que poca cosa podríem distingir (ja ens costa en un televisor imagineuvos en el vostre mòbil… uixxx… millor no imaginar-s’ho). La durada del contingut ha de ser relativament breu, no ens podem estar una hora i mitja amb un contingut. I per últim, el més atractiu d’aquest nou format, el tema de la personalització. Doncs el mòbil és un dels aparells més personals de cadascú i això el que permetrà serà un consum on-demand totalment personalitzat.

Desprès d’aquesta explicació, he estat cercant per la xarxa algún mobisode i he trobat la promo dels mobisodes de Lost i algún que altre mobisode de Lost. Atenció a la promo perquè ens explica la utilitat que pot tenir la televisió per mòbil.

D’aquest vídeo podem aprendre que es creen nous continguts específics per a mòbil que complementen els de la televisió per exemple donant nova informació a través de noves escenes.

I el següent vídeo és un mobisode de Lost, concretament el número 01. Aviso, pot ser spoiler perquè com que jo no segueixo Lost no sé si a Espanya ja s’ha emès o no.

Espero que us hagi quedat tot més clar amb aquests exemples.

Eli ^^

Cada vegada veiem menys la televisió, ara bé, els continguts els seguim consumint però a través de la xarxa. Però el futur de la televisió no tan sols està a Internet sinó que també el trobem al mòbil. Aquest és un dels temes de la setmana: la televisió per mòbil i la televisió per IP. L’encarregada d’aquesta sessió va ser la Cristina Cullell i, d’acord amb la Lara, sempre li toca explicar-nos les coses més difícils.

La sessió l’hem dividit en dues parts: la televisió per mòbil i la televisió per IP. Aquests formats de televisió són un exemple de la convergència que s’està produint entre el sector de l’audiovisual i de les telecomunicacions. Això el que vol dir és que la presentació dels continguts audiovisuals es transmeten a través de la línia telefònica.

 

La televisió per mòbil.

La televisió per mòbil és la combinació d’imatges, so i dades que podem veure a través d’una pantalla de mòbil, és a dir que qualsevol vídeo reproduït en un aparell mòbil ho podem considerar tv per mòbil.

Maneres de consumir televisió per mòbil:

 – Mode “download”: descarrega de continguts de la xarxa a través de l’ordinador o un dispositiu mòbil.

 – Mode unicast (one to one): a través dels serveis de xarxa de telefonia mòbil 3G (UMTS) o de vídeo asincrònic (iPod video).

Mode Broadcast (one to many): que requereix l’ús de freqüencies de televisió digital (DVB-H).

Actualment, a Espanya, no està molt de moda això de veure la televisió a través del mòbil. Això és debut al poc espai que hi ha en l’espectre radioelèctric. La qüestió és que l’UHF (un dels “canals” de l’espectre i en el qual trobem les freqüències de la televisió) s’està digitalitzant però com que alhora emetem en analògic s’està ocupant molt espai de l’espectre i això el que fa és que tinguem poc espai per a noves tecnologies i nous formats de comunicació com podria ser la televisió per mòbil. Quan hi hagi l’apagada analògica hi haurà una part de l’espectre que s’alliberarà (l’anomenat dividend digital) així que podrem emplear aquest espai per a noves tecnologies.

Per exemple, a Japó i a Corea la televisió per mòbil és l’habitual perquè són dos països que ja estan totalment digitalitzats. Però com sempre, nosaltres som uns endarrerits tecnològicament parlant.

 

La televisió per IP i per Internet. 

La Tv per IP consisteix en la reproducció de continguts audiovisuals a travès de la xarxa de telefonia (internet). És a dir que la televisió no ens arriba a travès d’ones hertzianes.

Tipus de televisió per IP i per Internet:

Web Tv (stream o flash) “http://”.

  • Professional:
    1. Nous agents:Current tv, Joost/Livestation/ADNstream, Vilaweb TV, Diari de Barcelona, Sagunto TV, Dos Rodes Tv (segmentat a tv de motor), Fotogramas TV (segmentat a tv de cinema)…
    2. Les cadenes de tv a Internet: Tv3, BBC, CNN…
  • No professional: Youtube, google video, daily motion, blip.tv… 

Tv per Internet.

  • Imagenio
  • Jazztelia Tv
  • Orange TV 

Limitacions de la tv per IP:

 – Capacitat de la línia (boradband): Internet ofereix la capacitat suficient per a l’emisió d’imatges? De moment no en el global de la televisió. Però tot s’ha de dir i és que aquesta limitació empobreix el producte.

L’estructura de la xarxa: l’estructura dels “broadcast” (one-to-may) es pot integrar de forma eficient a l’arquitectura d’Internet?

Qualitat del servei: Internet proveeix la qualitat de servei equiparable a l’emisio televisiva tradicional? Sorgiran nous continguts pensats especialment per a ser consumits a través d’Internet.

Hem de tenir en compte que està en procès de desenvolupament i que aquestes limitacions tard o d’hora es solucionaran i, com és habitual, sorgiran nous problemes.

 

.

Entrades relacionades:

¿Qué es la televisión móvil? by Ginapol

La televisió del futur by Lara

Els pros i els contres dels nous “continguts televisius” by Lara

TV mòbil i IPTV by Toni

Els coetàneos tornem a l’acció, però aquesta vegada us hem preparat una de les activitats que més ens agraden. Aquí teniu la fiebre de sábado noche meva i del Fran (se suposa que això ho vam fer dissabte per la nit, una d’aquelles nits que estàvem tancats a casa i no sabíem que fer… xDD).

[blip.tv ?posts_id=736231&dest=-1]

Al meu coet^^ Fran, del blog Pumkins in class, i a mi, se’ns va ocorrer la genial idea de grabar-nos mentre féiem unes partides amb la PS2 i la Wii.

I aquí us deixem l’última reflexió sobre videojocs: “El vídeo mostra que jugar a videojocs no vol dir que estiguem enganxats. Si sabem controlar-nos i sabem jugar quan toca, no han de ser perjudicials. A més, ara amb aquesta revolució de jocs socials, la forma de jugar és molt més dinàmica. Això ja no suposa estar-te davant del televisor movent només els dits i amb una cara d’estaquirot, ara t’has de moure al complert, còrrer, cantar…”

Per a què no digueu que les videoconsoles no són un bon mètode per fer exercici sense moure’s de casa. Espereu sinó a l’arribada del Wii fit, o practiqueu amb eye toy i tota la saga, eye toy kinetic, eye toy combat, dance factory, Wii sports…

Eli ^^

Molts podeu pensar que les videoconsoles són un simple entreteniment, i teniu raó perquè aquestes van ser creades per a això, per divertir. Però com la tecnologia avança, les noves videoconsoles permeten, a més d’entretenir, realitzar diversos estudis. Estudis de caire mèdic.

Jo us n’explicaré tres:

PS3 i foldinghome: resulta que quan iniciem la PS3, aquesta es converteix en un servidor que es dedica a fer milers d’operacions matemàtiques molt ràpidament amb l’objectiu que entre totes les PS3 i altres servidors es puguin trobar solucions a enfermetats com el càncer.

Wii i la cirurgia: un estudi realitzat als EEUU confirma que l’habilitat dels cirurgians es pot millorar si es practica amb alguns jocs de la wii co9m ara el Trauma Center o Marble mania. Això és degut a què la cirurgia consisteix en executar delicadament petits moviments amb les mans, i això és exactament el que aconsegueixes amb la Wii.

Wii i els reflexos: aquesta videoconsola és una poderosa eina en els estudis de reflexos adquirits. Gràcies a ella i al Wiimote els professionals podràn observar i treure conclusions sobre les reaccions a nous impulsos visuals, els reflexos que anem adquirint… (llegir la notícia).

Així que ja heu vist com contribueixen les videoconsoles a l’hora de realitzar estudis mèdics, psicològics…

Però no nomès es queda aquí la cosa, sinó que queda demostrat com la Wii i altres videoconsoles ajuden a millorar els reflexos, l’agilitat mental, ajuden a mantenirse en forma…

Aquelles persones que pensen que els videojocs són una manera de perdre el temps, que mirin totes les possibilitats que poden oferir.

 

Eli ^^

Gamer Generation

Tal com vaig dir en l’entrada anterior, l’Albert Murillo va venir a classe de Nous formats digitals a parlar-nos de l’oci digital i les videoconsoles.

La conferència va estar molt bé, sobretot per mi ja que aquest món m’agrada força i sóc sonsumidora de Wii i PS2 (l’economia no arriba per a una PS3 incompatible amb els jocs de PS2. jejej. xDD).

L’Albert va començar introduint-nos en la història dels videojocs. Des dels seus inicis a USA i Japó fins a la setena generació de videoconsoles (l’actual) i els nous jocs de brain training.

Sabeu quin és el primer joc de la història? Uns diuen que el Tennis for Two, d’altres no el consideren el primer joc ja que no utilitza procesos digitals sinó mecànics. Així que per alguns el PONG és el primer videojoc.

 

Tennis for two

Pong

I parlant del PONG, qui no ha jugat a aquest joc? És tan típic que fins i tot el trobem present en els jocs del mòbil, a Internet i en altres videojocs. Sí, sí, en altres videojocs i si us dic en quin l’he vist jo encara fliparíeu més. Va, us ho diré… Jo le vist al Sing Star dels anys 80. La gràcia que té és que per moure la barra ho has de fer a través de la veu entre tons aguts i greus.

Bé desprès vam parlar d’alguns videojocs mítics: space invaders (arcade), l’Abadia del crimen, Shenmue

I encara vam parlar sobre el “Gamer Generation”. Títol de l’entrada i a on jo volia arribar. Els gamers generation és la generació de jugadors, la generació que ha crescut amb els videojocs i que per sorpresa vostra, tenen una concepció diferent de la vida i sobretot del món laboral.

L’Albert ens va explicar que aquesta generació intenta que tot sigui divertit com si es tractés d’un joc. És una generació molt cooperativa, sap treballar en equip i és en equip d’on apren més coses. Per ells perdre significar “tornem a començar la pantalla”, no és un fracàs  sinó un “hem de millorar i fer-ho millor la propera vegada”. Així que practicant és com aprenem.

 

La veritat és que em va sorprendre molt aquest tema i crec que no ha de passar desapercebut i que molts han de ser conscients de les coses bones que els videojocs ens poden aportar: una nova visió de la vida!

 

 

Eli ^^

 

 

Oci Digital

Avui hem rebut la visita d’Albert Murillo, gran apasionat dels videojocs. Té un podcast, un vodcast, treballa a la ràdio… i tot relacionat amb els videojocs i la cultura dels videojocs.

Avui no faré una entrada explicant allò del que hem parlat, això ho deixo per demà -així que espero que em perdoneu-. Doncs m’avanço per tal d’aficionar-vos als videojocs , o al menys  que passeu una estona entretinguda.  

La meva proposta per aquesta entrada és que us familiaritzeu amb l’oci digital i per això aquí teniu la demo d’un joc de la wii: “Zack & Wiky: En busca del Tesoro de Barbaros”. (Heu d’anar allà on posa “cómo jugar”).

Aquest videojoc, que va sortir fa poc al mercat espanyol, tracta sobre un aprenent de pirata que va cercant tresors. Per la breu explicació que us he fet, sembla que el joc sigui de plataformes, però no ho és. És un joc d’enginy i ressolució de puzzles (alguns més difícils que altres -us ho dic jo que el tinc i en aquest moment estic encallada en un punt-). Però li heu d’afegir la tecnologia Wii, és a dir, el wii remote i els seus moviments.

Doncs dit tot això, molta sort en la ressolució d’aquesta pantalla! No és difícil però en Fran, en Pol Smith i jo ens hem estat una bona estona… 

.

NOTA: Si trobeu la solució ens ho podeu fer saber a través d’un comentari, però mai no la expliqueu per respecte a la gent que ho vulgui resoldre. És com que t’expliquin el final d’una pel·lícula que volies veure.

 

Espero que gaudiu!

 

Eli ^^