Després de retrasar-me tot el que he pogut i apurar fins a l’últim moment, hem de dir adéu.

Hem arribat a la fi de l’assignatura de Nous Formats Digitals. Gran pena la que sento perquè ha estat un trimestre en què he gaudït com no ho podria haver fet amb cap altra assignatura. Hem canviat les classes convencionals per l’ordinador, les conferències i l’autoaprenentatge. El bloc ha estat l’element més important de l’assignatura i el que ens ha permés mantenir un contacte constant amb els alumnes, el professor i amb la resta dels blocaires de la comunitat. Genial la idea.

Valoro molt positivament l’assignatura en tots els seus aspectes. Jo sempre he pensat que Internet ens ofereix moltes possibilitats de les quals la gran majoria desconeixem. Nous formats Digitals ens a permés endinsar-nos una mica més a Internet, especialment a la web 2.0 i les seves aplicacions, terreny totalment desconegut per mi. Així que hem après un munt de coses sobre blocs, RSS, videoblocs, podcasts… i el més important, ens hem creat una opinió al respecte.

Ara, molts de nosaltres som consumidors de videoblocs i podcasts i a més som lectors d’algun bloc, i tot això no hauria estat així si no haguès estat per l’assignatura. Ens ha obert les portes a un nou món! Sí, sí, que Internet ja sabíem el que era però ningú sabia res dels temes que hem tractat a classe, ningú havia fet un podcast, ningú sabia que era la web 2.0, així que més o menys podem tractar-lo de “nou món”. És ara quan som conscients del poder que té Internet i de la capacitat comunicativa que té. És més, en els treballs de publicitat (també els d’anglès) molts vam ser partidaris d’emplear Internet com el mitjà de la nostra campanya publicitària, però el fet és que no vam pensar en ell en formats com els banners o els popouts sinó que feiem referència a blocs i podcasts. Creieu que això ho hauríem pensat si no haguèssim cursat aquest LC? Jo crec que no, crec que seguiríem veient Internet com ho feiem abans.

Referent al temps no era precisament un factor a favor nostre ja que fer quatre actualitzacions requerien la seva dedicació però entenc que hi hagin uns mínims. A mi personalment m’ha semblat bé, jo es que tinc massa temps🙂 xDD. La veritat que això dels blocs, de twitter també, és un vici. Me’n recordo estar-me fins a les mil actualitzant i estant la cosa tan interessant que no podia anar al llit, ho havia d’acabar, no tenia son. jajajjaja. I això de comentar… això si que és un vici! Llegir quelcom interesant o que no estiguèssis d’acord i comentar, era imposible no fer-ho.

Aps, se m’oblidava, els convidats increïbles, genial l’aportació que cadascun feia. I també el sentit que fòssin ells, gent que tu (Toni) havies conegut a través de la xarxa, a través del teu bloc, podcasts i/o Twitter. Això també és una gran lliçó i és impressionant la quantitat de bones amistats que un pot fer gràcies als nous formats.

M’haguès agradat haver tingut més temps perquè així podríem haver parlat de molts altres temes.

En una paraula: GENIAL.

 

Toni, moltes felicitats per la feina que has fet amb nosaltres i per obrir-nos els ulls de les possibilitats que Internet ens ofereix. Thanks!

 

Jo ara no sabria que fer sense els RSS, ni els podcasts, ni els videoblogs, ni el 3alacarta… A més, he descobert que m’encanten els blocs i comentar-los i per això us dic que “el final és el principi” perquè s’acaba el bloc per l’assignatura però comença el meu bloc. Seguiré actualitzant i comentant.😉

 

Bona Setmana Santa i sort en esls exàmens! 

Ens veiem a classe i pels blocs!

 

Eli ^^