Com que ahir vam dedicar la classe de Nous Formats Digitals a Google, avui parlaré sobre Google i el seu monopoli.

Sergey Brin  i Larry Page, creadors de Google, van aconseguir dissenyar un motor de cerca diferent. Fins aleshores, els buscadors cercaven el número de vegades que la web contenia una determinada paraula. Google, en canvi, busca el número de vegades que una web està enllaçada. Això suposa que si una web és experta en la matèria cal esperar que altres webs que parlin sobre aquest tema continguin vincles cap a aquesta web experta. 

Arran de l’éxit de Google com a buscador, han sorgit nous serveis d’aquesta companyia –Google maps, Google images, Google reader, Gmail i altres-. Són serveis que han estat molt ben rebuts pel públic i que han ajudat a forjar el monopoli Google.

Google ha desenvolupat el seu imperi en les bases de la segona generació del web –Web 2.0-. Les avantatges que ofereix el web 2.0 vers les pàgines estàtiques del web 1.0 són preferides pels internautes i Google ha apostat per la creació de nous serveis basats en el Web 2.0. Per això és considerat el “Gegant del Web 2.0“.

L’ús de tots aquests serveis per part dels internautes, permet que Google emmagatzemi informació nostra en la seva gran base de dades. Ara cal que cadascú reflexioni sobre si vol que Google tingui tanta informació sobre nosaltres. En cas negatiu la solució és sencilla, deixem d’utilitzar Google per a tot. Tasca difícil, no?

 

I si voleu saber més coses sobre aquest gegant us deixo el link del Bloc sobre Google.

 

Eli ^^