Vídeo sobre la Gamer Generation en el món laboral. Un estudi de Harvard diu que la generació de persones que han crescut amb els videojocs aporten noves actituds a l’hora de treballar, es prenen la vida d’una altra manera com si es tractés d’un joc. I una de les millors coses, estan acostumats a perdre i això fa que es prenguin el fracàs com una altra manera de tornar a començar.

Reportatge emès al programa “Valor afegit” del Canal 33. Més informació en infonomia.tv.

Will.I.am guanya l’òscar d’internet pel famòs vídeo “Yes we can”.

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.

Yes we can.

It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.

Yes we can.

It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.

Yes we can.

It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.

Yes we can to justice and equality.

Yes we can to opportunity and prosperity.

Yes we can heal this nation.

Yes we can repair this world.

Yes we can.

We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

We have been told we cannot do this by a chorus of cynics…they will only grow louder and more dissonant ……….. We’ve been asked to pause for a reality check. We’ve been warned against offering the people of this nation false hope.

But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.

Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea – YES WE CAN.

Poqueta cosa avui, només citaré les tres notícies sobre videojocs que més m’han impactat avui.

1. Boicot al Rock Band. Els europeus som una mica pringats amb tants impostos i demés. Com un videojoc pot costar el mateix que una videoconsola? I aquest abús de preus en comparació amb EEUU? 

Així que en senyal de protesta els gamers han decidit fer boicot no comprant el joc al menys fins que baixin els preus.

Links:

Harmonix habla sobre el precio de Rock Band en Europa.

Harmonix asegura que “Rock Band” no bajará de precio en Europa.

“Rock Band” para Wii, PS2 y PS3 ya tiene fecha oficial de salida europea.

 

2. Es prohibeix el joc de “Bully: Scolarship edition” a Brasil. No m’estranya que el prohibeixin perquè això que sigui una espècie de GTA però situant l’acció en una escola i com a personatges uns adolescents… mal rollo. No m’estranya que el censurin, ara bé, cal dir que el joc porta el seu corresponent etiquetatge on recomana l’edat adequada per jugar-hi.

 

3. En tan sols dos dies ja s’han trobat maneres per fer trampes en e joc de “Mario kart Wii“. Així que els tramposos baten rècords i es situen en les llistes globals de millors temps.

El truc: en el mode Time Trial, hem de completar la primera volta en un bon temps -el millor possible-, només creuar la línia de meta, hem de girar 180º el volant per tornar a creuar la línia de meta en sentit contrari. I c’est fini, el nostre nom surtirà a les llistes!

Avui concert de “La casa azul” al Maremàgnum.

Dímelo ya, necesitas descansar, ahora
dímelo ya, esperar está de más, porque
va a suceder, el verano del amor,
sé que va a suceder, la revolución sexual.

Y hace días que sabes que no,
que a veces no hay que tener la razón.

Well, are you ready to go?

Tú que decidiste que tu vida no valía,
que te inclinaste por sentirte siempre mal,
que anticipabas un futuro catastrófico,
hoy pronosticas la revolución sexual.

Tú que decidiste que tu amor ya no servía,
que preferiste maquillar tu identidad,
hoy te preparas para el golpe más fantástico
porque hoy empieza la revolución sexual.

Déjalo ya, no pretendas despistar, ahora
déjalo ya, ¿a quien quieres engañar?, porque
va a suceder, el verano del amor, sé que
va a suceder, la revolución sexual.

Y hace días que sabes que no,
que a veces no hay que tener el control.

Well, are you ready to go?

Tú que decidiste que tu vida no valía,
que te inclinaste por sentirte siempre mal,
que anticipabas un futuro catastrófico,
hoy pronosticas la revolución sexual.

Tú que decidiste que tu amor ya no servía,
que preferiste maquillar tu identidad,
hoy te preparas para el golpe más fantástico
porque hoy empieza la revolución sexual.

Tú que decidiste que tu vida no valía,
que te inclinaste por sentirte siempre mal,
que anticipabas un futuro catastrófico,
hoy pronosticas la revolución sexual.

Tú que decidiste que tu amor ya no servía,
que preferiste maquillar tu identidad,
hoy te preparas para el golpe más fantástico
porque hoy empieza la revolución sexual …

Tú …
hoy empieza la revolución sexual …
hoy empieza la revolución …

Navegant per la xarxa he topat amb aquest vídeo. No us recorda a… sí, sí al “Amo a Laura“. Doncs resulta que es la promo de la sèrie “Cuestión de sexo” de Cuatro. Mai millor dit la semblança entre vídeos per parlar sobre qüestions de sexe. jejej.

Eli ^^

No és que al juny hi hagi una gran quantitat de concerts (que ben segur que n’hi han) és que al juny arriba el Rock Band per Wii! Així que consumidors de la Wii aquí tenim un joc que donarà hores i hores d’entreteniment.

I pregunta, per a què esperar-se a que surti el Rock Band si tenim el Guitar Hero? Doncs perquè el Rock band incorpora, com bé diu el nom, tota una banda: guitarra (al final una), bateria i micròfon! I el Guitar, només guitarra.

I ara males notícies: la versió per Wii descarta el mode de joc online i les descàrregues online.

Altres links:

Rock Band llegará a Wii en junio (vida extra)

MTV Track finder & Rock Band (calaix de sastre)

. 

I properament…

…els coetâneos amb un nou vídeo del Rock Band i el Wii fit.

Eli ^^

I seguim amb el bloc…

Ara que m’ha donat per mirar càmares digitals m’he donat compte que cada vegada més es pensa en Internet i en les aplicacions de la web 2.0.

El cas és que sorgeixen al mercat càmares que permeten fer vídeo al estil Youtube. Amb això vull dir que capturen a dimensions, qualitat, capacitat i duració dels típics vídeos de Youtube per a que així sigui més fàcil penjar el vídeo. I no és una simple conincidència sinó que les càmares duen l’adhesiu “Youtube” de tal manera que el comprador sap que aquesta càmara permet fer aquestes virgueries.

Una altra opoció que presenten és la de fer fotografies per després penjar-les a eBay.

Aquestes càmares faciliten el contacte amb la web 2.0 ja que un pot estar present a la xarxa simplement amb dues passes: 1. fer el vídeo/foto amb la càmara i 2. pujar-lo directament a la web sense necesitat de modificar el tamany, les dimensions…

Jo crec que és una mica “xorra” perquè amb una càmara normal això també ho pots fer clar que de vegades has de canviar coses i si a més vols fer-li un muntatge en el vídeo o modificar la imatge abans de pujar-lo ho hauràs de manipular a l’ordinador de manera que és com una càmara qualsevol. Però segur que hi ha gent que ho trobarà més sencill gràcies a aquestes càmares.

Per cert les càmares de les quals parlo són la nova gama de Casio Exilim, tant els models Z com S -no sé si se m’escapa algun altre model-.

Webs realcionades:

Xataca

Tecno Gadgets

Enfoque Fotográfico

Casio - Europa

Eli ^^

Després de retrasar-me tot el que he pogut i apurar fins a l’últim moment, hem de dir adéu.

Hem arribat a la fi de l’assignatura de Nous Formats Digitals. Gran pena la que sento perquè ha estat un trimestre en què he gaudït com no ho podria haver fet amb cap altra assignatura. Hem canviat les classes convencionals per l’ordinador, les conferències i l’autoaprenentatge. El bloc ha estat l’element més important de l’assignatura i el que ens ha permés mantenir un contacte constant amb els alumnes, el professor i amb la resta dels blocaires de la comunitat. Genial la idea.

Valoro molt positivament l’assignatura en tots els seus aspectes. Jo sempre he pensat que Internet ens ofereix moltes possibilitats de les quals la gran majoria desconeixem. Nous formats Digitals ens a permés endinsar-nos una mica més a Internet, especialment a la web 2.0 i les seves aplicacions, terreny totalment desconegut per mi. Així que hem après un munt de coses sobre blocs, RSS, videoblocs, podcasts… i el més important, ens hem creat una opinió al respecte.

Ara, molts de nosaltres som consumidors de videoblocs i podcasts i a més som lectors d’algun bloc, i tot això no hauria estat així si no haguès estat per l’assignatura. Ens ha obert les portes a un nou món! Sí, sí, que Internet ja sabíem el que era però ningú sabia res dels temes que hem tractat a classe, ningú havia fet un podcast, ningú sabia que era la web 2.0, així que més o menys podem tractar-lo de “nou món”. És ara quan som conscients del poder que té Internet i de la capacitat comunicativa que té. És més, en els treballs de publicitat (també els d’anglès) molts vam ser partidaris d’emplear Internet com el mitjà de la nostra campanya publicitària, però el fet és que no vam pensar en ell en formats com els banners o els popouts sinó que feiem referència a blocs i podcasts. Creieu que això ho hauríem pensat si no haguèssim cursat aquest LC? Jo crec que no, crec que seguiríem veient Internet com ho feiem abans.

Referent al temps no era precisament un factor a favor nostre ja que fer quatre actualitzacions requerien la seva dedicació però entenc que hi hagin uns mínims. A mi personalment m’ha semblat bé, jo es que tinc massa temps xDD. La veritat que això dels blocs, de twitter també, és un vici. Me’n recordo estar-me fins a les mil actualitzant i estant la cosa tan interessant que no podia anar al llit, ho havia d’acabar, no tenia son. jajajjaja. I això de comentar… això si que és un vici! Llegir quelcom interesant o que no estiguèssis d’acord i comentar, era imposible no fer-ho.

Aps, se m’oblidava, els convidats increïbles, genial l’aportació que cadascun feia. I també el sentit que fòssin ells, gent que tu (Toni) havies conegut a través de la xarxa, a través del teu bloc, podcasts i/o Twitter. Això també és una gran lliçó i és impressionant la quantitat de bones amistats que un pot fer gràcies als nous formats.

M’haguès agradat haver tingut més temps perquè així podríem haver parlat de molts altres temes.

En una paraula: GENIAL.

Toni, moltes felicitats per la feina que has fet amb nosaltres i per obrir-nos els ulls de les possibilitats que Internet ens ofereix. Thanks!

Jo ara no sabria que fer sense els RSS, ni els podcasts, ni els videoblogs, ni el 3alacarta… A més, he descobert que m’encanten els blocs i comentar-los i per això us dic que “el final és el principi” perquè s’acaba el bloc per l’assignatura però comença el meu bloc. Seguiré actualitzant i comentant.

Bona Setmana Santa i sort en esls exàmens! 

Ens veiem a classe i pels blocs!

Eli ^^

Acaba la setmana i amb ella l’assignatura de nous formats digitals. És una pena, sí, però aquesta no és l’última entrada de l’assignatura. Encara tinc fins diumenge, intento retrassar el moment perquè no sé com despedir-me, com dir un adéu a una de les millors assignatures de tota la meva vida.

La veritat és que em sap molt greu perquè encara que segueixi mantenint el bloc no serà el mateix. Jo seguiré connectada a la xarxa però no em passaré hores i hores pensant què escric, com ho faig, què linko… Al menys dormiré una mica més…   xDD.

Bé, però tot això ja ho faré en la propera entrada que encara em queda un dia per seguir pensant que això encara no acaba.

Avui volia recomanar a tots els lectors del bloc, que si tenen 15 minuts -i sinó també- que els aprofitin per veure el vídeo d’Steve Jobs en el seu discurs a la graduació d’Stantford (2005). Són quinze bons minuts on podem aprendre coses que ens serviran per a la vida, on podem trobar un sentit a allò que fem, on podem encoratgar-nos per seguir el nostre camí…

. 

Així és com en Toni ens va despedir de l’assignatura, amb aquest discurs tan emotiu que val molt la pena. Gràcies Toni per aquest regal.

.

“Stay hungry, stay foolish” Segueix afamat, segueix esbojarrat.

El fenòmen del microblogging cada vegada s’extén més amb pàgines com Jaiku, Pownze o Twitter. L’impacte està sent bastant fort en el món, fins i tot es diu que el 2008 serà l’any de Twitter.

Twitter és una xarxa social, una nova manera de crear comunitat. “What are you doing?” és el seu lema i és que amb Twitter els usuaris poden explicar als altres que estan fent a través d’un missatge de text de menys de 140 caràcters. Sorgeix un nou tipus de comunicació, una comunicació instantània al estil SMS però en la web i on poden accedir-hi moltes persones.

També hem de tenir en compte l’impacte mediàtic que el microblogging està generant, doncs, amb Twitter sorgeixen ramificacions peridodístiques i mediàtiques. Per exemple, la BBC, The Times, la CNN o el País són usuaris de Twitter. És una nova manera de estar en contacte amb els usuaris, d’aproximar-s’hi.

Ja per últim i per enllaçar-ho amb l’altre tema de la setmana, la televisió pel mòbil, ara amb Twitter tornem a tenir en compte el móbil ja que Twitter crea un vincle entre les xarxes socials i la telefonia mòbil. Això vol dir que nosaltres podem enviar i rebre aquests missatges de text a travès del mòbil (si així ho desitgem). Aquí podem començar a veure el futur que li depara al mòbil, un futur ple d’utilitats i on no podrem sortir de casa sense el mòbil.

Enllaços interesants: 

Twitter y el boom del microbloggin.

Sobre Twitter. (by Toni)

Twitter segons Enrique Dans

Microblogging hacia un futuro móvil e inalámbrico.

Eli ^^